Segueixes composant la teva pròpia música? Com pot haver-te ajudat el pas per "Camí de l’èxit" per créixer com a cantautor?

Sí, seguesc escrivint temes nous per a mi i per a altra gent que m’ho demana; el fet de crear una composició (música i lletra) és com una “droga” a la qual estic enganxat totalment. Estaria les 24 hores fent música, però sobretot s'ha de tenir el peus a terra i pensar també que no sempre es pot viure de l’aire i de les composicions que faig a casa.

Contestant a la segona pregunta, et puc dir que, com a cantautor, diguem que el concurs no m’ha fet créixer de la manera que hagués volgut, ja que no vaig poder mostrar al públic les meves cançons per la dinàmica del concurs, però, l’organització sí va escoltar temes meus i sí que s’ha reforçat un dels detalls que més m’interessaven en aquest concurs: la promoció. El nom de Jaume Gordiola ha sortit quasi tot l’estiu per la premsa i la televisió de les Illes Balears, ja que el programa-concurs comptava amb la presència de dos representants de les illes veïnades.

També et puc dir que tenia l’esperança que la publicitat d’aquest concurs hagués arribat almenys a altres llocs del territori espanyol com Barcelona, València...

Què sents damunt l’escenari quan els focus s’il·luminen i l’estrella ets tu?

És una experiència tan meravellosa i gratificant que em costa molt descriurer-la, però ho intentaré: a baix de l’escenari i a dalt representam dos rols totalment distints: el primer és que sobretot ets tu, en Jaume, una persona molt oberta, comprensiva, simpàtica (això diuen), extravertida ...; i en el segon ets una altra persona, et converteixes en una fera on has de lluitar davant de 2000 persones que t’observen, et diuen coses que no t’agraden, altres que sí, que fins poden llençar-te qualque objecte (no ha estat el meu cas) i t’has d’aguantar, però, com que tens estudiat molt bé el paper que has d’interpretar i defensar fins a la darrera mil·lèsima de segon, ho entregues tot, la gent veu el treball que has fet i reacciona segons els expressis o no el que diu la cançó (complicitat entre cançó i cantant).

Et puc contar una anècdota que em va passar a la primera gala. El dia abans de l'actuació del Gran Casino de Mallorca, vàrem fer una prova de so i vaig pujar a l’escenari. Em varen impressionar tant les dimensions d’aquell lloc, que estava com si em faltés l’aire, de l’emoció, de trepitjar aquell escenari en el qual hi ha estat grans artistes, com darrerament hi va ser Chenoa. Aquell dia em va marcar moltíssim i em va omplir molt veure que juntament amb 19 persones més havia estat elegit per començar un camí que tal vegada molts d’ells no pensaven mai tenir aquesta oportunitat de seguir.

 En les teves cançons has reivindicat valors com la bellesa, la tendresa, la llibertat, el compromís... Creus que la música d’autor ha d’anar per aquest camí?

Aquests valors són alguns dels que d’alguna manera han tengut bastant d’importància dins la meva vida a l’hora d’escriure un tema, però de cap manera són els únics que hi ha en aquesta vida, ni tan sols per a un cantautor. De fet, els cantautors ja estam molt marcats per la societat. Es diu que “un cantautor li escriu a l’AMOR”, però l’Amor no ho és tot en aquesta vida i seria un poc etiquetar-me si seguís només aquest camí.

El que escriu un cantautor és el que li diu el cor o el que veu en aquell moment, la inspiració d’un artista mai s’ha de veure condicionada per una sèrie de factors ni situacions.

Ets d’aquelles persones que viuen la vida o de les que s’involucren?

Crec que de les dues maneres. La vida és molt curta, o llarga, tot depén de com t’ho muntis i de com la visquis. Hi ha gent que només treballa, treballa i treballa per fer diners i guardar-los a un compte corrent,i jo li deman....què faràs si un dia el destí et deixa una mort instantània i no has pogut disfrutar de les coses que més t’agradaven?

 Tal vegada sigui una hipòtesi però, tal com estan les coses avui en dia, s’ha de fer feina per poder viure, tenir estudis, dur una carrera o almenys un parell de títols davall del braç per viure la vida més còmodament, i jo no és que sigui com un monjo tancat i que tot el dia estigui estudiant, però la vida m’haensenyat que per viure com a músic es difícil i t’has de posar al dia de tot el que passa en el món, per mai quedar-te darrera una tanca que no et deixi veure-hi més.

 Si amb les teves cançons poguessis canviar una petita part del món, per on començaries?

És una pregunta un poc difícil perquè el món ara mateix està tan malament que no sabriaper on començar. Però, si t'he dir la veritat, una de les coses que m'afecten i que em preocupen més és la pobresa que s’està vivint en el món sencer, i dic sencer, perquè no només hi ha pobresa al tercer món, sinó, també, al segon i al primer món.  Pobresa de pensament, pobresa de simpatia, pobresa d’actuació són algunes de les mancancess que hi ha en el primer món.

 Però si de cas hagués de canviar alguna cosa encara més greu, seria que cada vegada que veig un infant sofrir, el meu cor es xapa en bocinets petits i no el puc tornar a compondre, si amb les meves cançons els pogués ajudar, de ben segur que ho faria; a part de canviar la mentalitat de tots aquests polítics que només pensen en ells mateixos.

Què no has contat encara en les teves cançons? Quins àmbits de la música t’agradaria explorar?

Hi ha moltes coses que encara no he contat en les meves cançons i que el dia a dia em fa veure més. És molt complexa aquesta pregunta perquè en vull contar tantes, que supòs que ara mateix no sabria dir-te, però estic obert a tot el que realment sigui important per contar.

En tots els grups en què he estat he explorat molts de tipus de música: Pop, Rock, Heavy, Punk, Rock Català, Clàssica...i finalment cançó d’autor. Tots els estils em varen aportar moltes coses i vaig aprendre molt d’ells. De quasi tots els grups era el lletrista i compositor dels temes, això va fer que al final em decidís per la part de cantautor.

Quines influències has tingut i tens, en el món de la música? Amb quin tipus de música et sents més identificat?

Hi ha diverses formacions que m’han marcat molt: Sopa de Cabra, Revólver, Héroes del Silencio, El Último de la Fila, Alejandro Sanz, Alejandro Lerner, Ricardo Arjona han estat alguns dels grups i cantants que més m’han agradat. Però amb el que em sent més identificat actualment és amb el meu ídol indiscutible, Jim Morrison, del desaparegut grup The Doors, del qual he après molt de la seva poesia i la forma de veure les coses. De fet el meu nom artístic és “El Rey Lagarto”, que ve d’una frase seva.

 La cançó d’autor és tan àmplia que em sent identificat amb la que actualment estic fent, cantautor.

Quina cançó t’hagués agradat escriure? Per què?

Millor dit, quines? És que hi ha 4 cançons que les trob molt bones tant per la lletra com per la música: More than words d'Extreme, Imagine de John Lennon, Lucía de J. M. Serrat i Riders on the storm de The Doors

 "More than words" es una cançó que m’ha marcat molt, té tot el que vol un tema; l'hostpitalitat, la tendresa, la forma en què gira la cançó és esplèndida. "Imagine", és un himne que tothom hauria d'escoltar molt atentament; Lennon sabia el que feia amb aquesta cançó."Lucía" és la demostració d’amor per excel·lència amb una cançó. I finalment, "Riders on the storm", és la manera de mesclar la realitat amb la ficció.

Quin percentatge hi ha de sentiment i quin percentatge hi ha de racionalitat a les teves cançons?

Diguem que hi ha més sentiment que racionalitat en moltes de les cançons que escric, però és pel simple fet que és més fàcil escriure el que sents en el moment, perque pensant de manera racional no pots expressar realment el que sents..

 Quina relació hi ha entre la lletra de les teves cançons i la teva vida?

 Et puc confessar que tot el primer disc que vaig fer com a cantautor era diguemuna manera de treure els sentiments que tenia amagats cap a l’exterior, es a dir, a una part de la meva vida varen quedar una sèrie de sentiments que havien de sortir com fos. I d’aquesta manera em vaig alliberar. En canvi, en el segon treball que vaig presentar en societat són uns altres els motius que em posen a treballar amb elles.

Què estàs preparant en aquests moments? Quan podrem escoltar un nou CD d’en Jaume Gordiola cantautor?

 Doncs ara mateix estic tancat a l’estudi per treure el que serà el meu tercer treball que veurà la llum si tot va bé a principis de juny amb una discogràfica peninsular.

 Musicalment parlant, quin somni t’agradaria fer realitat?

 Doncs la veritat és que com a músic m’agradaria que la gent se sentís identificada amb cadascuna de les cançons que faig i treure qualque disc per Llatinoamèrica, ja que de fet està sonant el segon treball per Argentina, Veneçuela i Xile.

 Quins projectes tens entre mans?

 Actualment estic treballant en el tercer treball i fent feina amb la MARITIM ORQUESTA SWING, una orquestra molt jove i amb molta professionalitat.

 Avui en dia sembla que el mercantilisme ho ha envaït tot, les lleis del mercat marquen qui té dret a estar a dalt, creus que és just aquest plantejament?

 Està clar que quan un producte es bó per vendre es ven i se'n fa una bona promoció per treure el millor profit i el màxim de beneficis per al qui posa els diners; però en la música, no ven sempre la més comercial i, si és així, moltes vegades és de molt mala qualitat musical per part de la discogràfica i del productor que treu l’artista al mercat. Hi ha molt bona gent pel mercat musical i a vegades no hi ha cap discogràfica que aposti res per fer amb ells, per posar-te un exemple, en Melendi va treure el seu disc amb una petita discogràfica ja que les grans no donaven un euro pel seu treball i, mira per on, ara es barallen les discogràfiques per treure el seu pròxim disc.

 Quin valor pot tenir la música en la vida d’un adolescent? I en la teva?

L’adolescència és una de les etapes més importants en una persona. És l’etapa de descobrir coses noves i provar tot el que ens diuen que és bo per anosaltres. Idò bé, jo els diria a tots els adolescents que la música és quasi una terapia per atothom, per a totes les edats, i que si la proves i t’agrada pots relacionar-la amb moltes de les activitats que fas durant el dia.

Tenc dues germanes que canten com els àngels; una d’elles va ser la meva mà dreta durant 5 anys en el grup “Sigui com Sigui” i l’altra és actualment una gran veu dels Vermells de la Seu i excel·lent interpret, tocant el violí. Les dues han viscut el que el seu germà gran va començar un bon dia amb la música.

En el meu cas he de donar les gràcies per tenir uns pares que m’han educat d’una manera tan esplèndida que sempre he tengut el seu suport per dur endavant el somni d’un fill enamorat de la música i lluitant en aquest difícil món.

 I si em permets, m’agradaria donar les gràcies a aquesta escola que ha estat bressol de gent que ha estimat tant la música com jo i per donar-me sempre el seu ajuta l’hora de fer els recitals i concerts.

 Moltes gràcies a tots el meus companys de feina i a l'alumnat de la casa.

[Tornar]