Què significa llegir per a vostè?
Llegir literatura és per a mi tenir la possibilitat de viure experiències noves. Per la lectura coneixes mons nous i realitats inèdites que es desprenen de les pàgines dels llibres i es constitueixen en la teva imaginació, coneixes personatges inquietants, vius cada dia l´experiènbcia del joc. Perquè llegir és com jugar: a esser un personatge que no coneixies, a viure una aventura extraordinària; llegir és jugar a repensar la vida.
Quins llibres llegia quan era infant?
Quan era al.lot, al món en què vivia, no hi havia llibres. O n´hi havia molts pocs. Un dia el mestre ens en féu comprar un i ens el feia llegir en veu alta, un tros cada un. Ens posàvem en una rotllana i començàvem aquella lectura. Havíem de seguir i no perdre el punt. No sé quantes vegades el vaig llegir, aquell llibre. Però els llibres tardaren a aparèixer en la meva vida. No, emperò, la literatura: m´agradava molt sentir contar històries, així en veu alta. M´agradava que m´explicassin històries antigues, peripècies de la gent, històries de l´emigració i de la guerra. Tot això configurava una literatura que a mi em fascinava.
Quan era petit, ja li agradava escriure?
No ho sé. Era un al.lot normal que m´agradava jugar. Escriure continua essent un joc: amb els personatges, amb el llenguatge, amb les històries. I, també, un joc compartit amb el lector.
En què s'inspira a l'hora d'escriure?
Sempre partesc d´alguna cosa que m´ha impressionat o m´atreu l´atenció. Una notícia que llegesc a la premsa, una història que algú em conta, una experiència viscuda. El punt de partida sempre és la realitat. A partir d´aquí ha de funcionar la imaginació i, sobretot, la capacitat de fabulació: la capacitat de construir un món de ficció, una realitat fictícia; però que parla del món, i tracta d´explicar-lo, i l´ordena. La literatura ordena la realitat. Posa ordre en un caos d´experiències, de sentiments, de percepcions.
Per què escriu en llengua catalana?
És la meva llengua. No sabria escriure literatura en un altra llengua. Escriure en una llengua suposa molts d´anys de treball, i d´esforç, i d´estudi. Lentament, construeixes la teva llengua literària, que és la teva forma d´expressar-te, podríem dir: el teu estil, la teva manera pròpia de fer literatura. Investigues els matisos de la llengua, la seva capacitat expressiva, la seva riquesa. La llengua és un pou del qual sempre raja la vena de les paraules. I jo som un enamorat de les paraules. M´agrada recórrer pel seus misteris, explorar els seus significats. Hi ha paraules que m´enamoren i amb elles tract de construir les meves històries.
Parlant de la nostra llengua, com veu el seu futur a les Illes?
No som pessimista. La nostra llengua està ben avesada a combatre contra l´adversitat, hi està entrenada. Mai no havia estat tan coneguda com ara, perquè la gent l´estudia, i l´escriu, i la llegeix, i la parla. És cert que hi ha molts de problemes; però si aconseguim dotar-la del prestigi que es mereix, ben segur que reviurà, es normalitzarà. Hem de voler una llengua, simplement normal. Ahir vaig entrar en un forn de Ciutat. A davant meu hi havia un al.lot negre que comprava. La seva mare l´havia enviat a comprar al forn. M´explicaren que només fa un any que és a Mallorca i em va meravellar la manera en què parlava: de manera correcta. Però no era un parlar artificial: aquell al.lot -no devia tenir més de nou anys- dominava els conceptes i manejava la llengua amb una espontaneïtat extraordinària. Jo crec que no és l´únic, que n´hi deu haver molts d´altres com ell.
Si fos Ministre o Conseller d'Educació o de Cultura, quina seria la primera mesura que proposaria?
No em passa pel cap que jo pugui esser ministre ni conseller. Amb això vull dir que no sé quines mesures hauria de prendre des de la política, perquè els ministres i els consellers han de prendre decisions polítiques. Però crec que allò que faria seria tractar de fer atractiva la nostra llengua, de fer entendre que paga la pena conèixer-la i estimar-la. Fa més de set-cents anys que és a Mallorca i ha servit perquè la gent es comuniqui, s´enamori, visqui. Ha servit per construir una manera d´esser i de pensar.
Creu que les noves tecnologies acabaran amb la lectura?
No. Cada invenció humana, si es posa al servei de la humanització: a fer-nos més persones, és esplèndida. També ho són les noves tecnologies. I aquestes afavoreixen la lectura. Què hi faràs per Internet si no saps llegir? Navegaràs debades. Però potser la vostra pregunta fa referència a la lectura de literatura. Les noves tecnologies acabaran amb la lectura de literatura? Els homes i les dones tenim necessitat d´entrar en contacte amb els mons de ficció: necessitam servir-nos de les fabulacions, d´exercitar la imaginació. Sempre necessitarem l´emoció que es desprèn de la paraula. Fa poc he publicat un relat juvenil: "Daniel i les bruixes salvatges". Hi defens una idea que durant molt de temps m´ha ballat pel cap: Si no haguéssim sentit contar històries d´amor, mai no ens hauríem enamorat. Aprenem a enamorar-nos, a esser justs, a experimentar la vida a través de les representacions de la vida.
Tres raons per les quals és recomanable llegir.
Si llegeixes, jugaràs a viure altres vides i experimentaràs realitats noves; estimularàs la teva imaginació, tan necessària perquè una persona, i també un poble, tiri endavant en la construcció del seu propi futur, coneixeràs la diversitat de sentiments humans i, ben segur, això et farà més humà.
Què opina dels llibres que ara estan de moda ("El Senyor dels Anells", "Harry Potter"…)?
"El senyor dels anells" és un gran llibre: una història màgica on podem trobar gairebé una síntesi de l´imaginari dels pobles celtes. "Harry Potter" és un llibre que es fa llegir i hi ha molts de nins i nines que el llegeixen i, potser, no havien llegit mai cap llibre. Doncs això és molt positiu.
Per què sempre és millor el llibre que la pel·lícula?
La pel-lícula està formada per les imatges que ens ofereix el director. Vull dir que respon a la imaginació del director. Les imatges tendeixen a crear passivitat: un altre ens dóna les imatges fetes. La lectura t´obliga a crear les teves pròpies imatges, perquè estimula la imaginació, la provoca. Els personatges, i les situacions, i la història que sorgeix del llibre ha de completar-la el lector. El lector imagina les seves pròpies imatges, sempre diferents d´un lector a l´altre. Això reclama un esforç; però obliga la ment a entrar en acció.
Hem parlat amb en Gabriel Janer Manila
Sebastià Puigserver i Lluís Oliva
